English
Quan es parla de malalties transmeses pels animals, l’hantavirus acostuma a ocupar la major part de l’atenció. Tanmateix, només és una de les nombroses zoonosis que poden estar relacionades amb la presència de plagues urbanes. Virus, bacteris, helmints, protozous i altres paràsits formen part d’un conjunt d’agents capaços d’afectar les persones quan existeixen condicions favorables per a la seva transmissió. La prevenció, el manteniment d’unes bones condicions higièniques i un servei professional de control de plagues a Tarragona són eines essencials per reduir aquests riscos abans que es converteixin en un problema de salut pública.
L’hantavirus és només una part del problema
L’hantavirus és una malaltia vírica que s’associa principalment a la inhalació de partícules contaminades procedents d’excrements, orina o saliva de determinats rosegadors. La seva gravetat ha contribuït al fet que sigui una de les zoonosis més conegudes, però no és l’única malaltia vírica vinculada a aquests animals.
Els estudis científics també han identificat l’hepatitis E de la rata (ratHEV), provocada per Rocahepevirus ratti, un virus diferent del que habitualment produeix l’hepatitis E en humans. Tot i que es tracta d’una infecció poc freqüent, demostra que encara existeixen patògens emergents que requereixen vigilància.
Dins del grup dels virus també trobem diferents arenavirus i ortopoxvirus, capaços d’utilitzar petits mamífers com a reservori natural. No tots presenten la mateixa distribució geogràfica ni el mateix impacte sanitari, però posen de manifest que la diversitat de virus associats a les plagues urbanes és molt més gran del que sovint es pensa.
La presència d’un rosegador no implica necessàriament l’existència d’una malaltia, però com més elevada és la població i més temps es manté la infestació, més oportunitats hi ha perquè apareguin riscos d’exposició.
Bacteris, helmints i protozous que també mereixen atenció
Els bacteris constitueixen un altre grup important d’agents causants de zoonosis. La leptospirosi, produïda per bacteris del gènere Leptospira, és probablement la més coneguda per la seva relació amb l’orina dels rosegadors i amb ambients humits contaminats. Segons el grau d’exposició i l’estat de salut de la persona, pot provocar quadres clínics de diferent gravetat.
Una altra malaltia bacteriana rellevant és la tularèmia, causada per Francisella tularensis. Tot i que sovint s’associa amb fauna salvatge, també recorda que diferents espècies animals poden participar en la transmissió de malalties infeccioses.
A aquesta llista s’hi afegeix la bartonel·losi, causada per bacteris del gènere Bartonella. En aquest cas, alguns ectoparàsits associats als rosegadors poden intervenir en la transmissió, demostrant que el problema no sempre es limita a l’animal visible, sinó també als organismes que hi conviuen.
Les zoonosis no es limiten als virus i als bacteris. Entre els nematodes destaca l’angiostrongiliasi, causada per Angiostrongylus cantonensis, un paràsit el cicle de transmissió del qual implica diferents hostes. També existeixen diverses helmintiasis intestinals relacionades amb espècies com Hymenolepis o Moniliformis, capaces d’afectar l’aparell digestiu quan es produeixen determinades circumstàncies d’exposició.
Els protozous representen un altre grup especialment rellevant des del punt de vista de la salut pública. Microorganismes com Giardia, Cryptosporidium i Blastocystis poden provocar alteracions gastrointestinals i contaminar l’aigua, els aliments o les superfícies si les condicions higièniques no són les adequades. Tot i que els seus mecanismes de transmissió són diversos, tots ells evidencien la importància de mantenir les instal·lacions correctament protegides davant la presència de plagues.
Els vectors també formen part de la cadena de transmissió
No totes les zoonosis es transmeten pel contacte directe amb un animal. Algunes necessiten la participació d’un vector que transporti l’agent infecciós entre diferents hostes. Un dels exemples més coneguts és la leishmaniosi, causada per Leishmania infantum i transmesa pels flebòtoms.
Aquest tipus de malalties demostra que la gestió sanitària ha de contemplar tant els reservoris animals com els insectes que poden intervenir en la transmissió. De la mateixa manera, puces, paparres i altres artròpodes associats a determinades plagues urbanes poden afavorir la circulació de microorganismes patògens si no es mantenen sota control.
Reduir la presència de vectors i reservoris significa disminuir les oportunitats de transmissió, trencant la cadena epidemiològica abans que arribi a afectar les persones. Aquest enfocament preventiu constitueix un dels pilars del control modern de plagues.
La prevenció redueix els riscos abans que apareguin
L’objectiu d’un servei professional no consisteix únicament a retirar els animals visibles. La veritable eficàcia rau a identificar les causes que n’afavoreixen la presència, corregir-les i aplicar mesures adaptades a cada instal·lació per minimitzar futures infestacions. La gestió dels residus, el segellat dels punts d’accés, l’eliminació de refugis i el seguiment periòdic formen part d’una estratègia preventiva molt més eficaç que qualsevol actuació puntual.
A més, determinades espècies urbanes poden afavorir la contaminació d’aliments, magatzems, establiments comercials, comunitats de propietaris o instal·lacions industrials. Per això, actuar amb rapidesa quan apareixen els primers indicis és fonamental per evitar que la població augmenti i, amb ella, també el risc sanitari.
En moltes intervencions, un dels primers objectius consisteix a eliminar paneroles i rosegadors, ja que tots dos grups representen alguns dels vectors i reservoris més habituals en l’entorn urbà. Tot i que no totes les infestacions impliquen la presència de patògens, reduir-ne la població disminueix considerablement les possibilitats d’exposició a microorganismes capaços de provocar malalties.
En una província com Tarragona, on conviuen zones residencials, industrials, agrícoles i espais naturals, comprendre que l’hantavirus és només una de les moltes zoonosis existents permet valorar la importància d’una prevenció continuada. Mantenir les plagues sota control no només protegeix edificis o aliments, sinó que també constitueix una mesura eficaç per reduir l’exposició a virus, bacteris, paràsits i protozous que, tot i passar sovint desapercebuts, formen part dels riscos associats a la convivència amb determinades espècies urbanes.
