Les termites i les carcomas són insectes xilòfags que s’alimenten de fusta i materials lignocel·lulòsics. El comportament de les termites es caracteritza per la seva activitat en colònies subterrànies i la seva capacitat per romandre ocultes mentre causen danys significatius. Aquests insectes socials viuen en comunitats altament organitzades amb una jerarquia definida, incloent la reina, els obrers i els soldats. Els obrers s’encarreguen de buscar aliment i construir túnels, mentre que els soldats defensen la colònia. La reina és responsable de la reproducció i pot viure diversos anys, posant milers d’ous. La capacitat de les termites per destruir estructures de fusta des de dins les converteix en una amenaça silenciosa i persistent per a les propietats.

Quant al cicle de vida de les termites, s’inicia amb l’etapa d’ou, seguida de la fase de nimfa, que passa per diverses mudes fins a convertir-se en adult. Algunes nimfes es desenvolupen com a reproductors alats, o “alitament”, destinats a deixar la colònia i formar noves colònies quan les condicions són favorables. Els alats realitzen vols nupcials, també coneguts com enllampades, durant la primavera i estiu. Després de l’aparellament, les parelles d’alats aterren, perden les seves ales i busquen un lloc adequat per iniciar una nova colònia, repetint així el cicle de vida.

D’altra banda, la carcoma comprèn una varietat d’escarabats que també ataquen la fusta, sent el més conegut l’anòbid, comunament anomenat “carcoma comú”. El comportament de la carcoma es manifesta principalment quan les larves excaven túnels en la fusta durant la seva fase d’alimentació, que pot durar diversos anys. Els adults emergeixen de la fusta deixant petits forats rodons, una senyal típica d’infestació que sol anar acompanyada d’una pols fina coneguda com “frass”. A diferència de les termites, la carcoma sol afectar mobles, terres i altres objectes de fusta, sovint en cases antigues o amb condicions d’humitat.

El cicle de vida de la carcoma comença quan les femelles posen ous en les escletxes i esquerdes de la fusta. Les larves que emergeixen s’introdueixen en la fusta i s’alimenten del seu interior, podent romandre en aquesta fase larval durant diversos anys, segons l’espècie i les condicions ambientals. Una vegada que completen el seu desenvolupament, les larves pupen i emergeixen com a adults, repetint així el cicle. La prevenció i control d’aquestes plagues requereixen una intervenció professional degut a la seva capacitat per causar danys estructurals a llarg termini i el seu potencial per passar desapercebudes fins que el dany és significatiu.